Avui he fet juntament amb dues companyes més, una petita explicació de Youtube (Canals).
És una aplicació més de les que te Youtube i ofereix els vídeos per categories diferents. Podem veure que hi ha un apartat d’educació. Si ens registrem podem comentar els vídeos, pujar-ne nosaltres i agregar a gent que penja vídeos per poder accedir directament al perfil de la persona.
Xafardejant pels Canals d’Educació del Youtube he trobat aquest vídeo de la Blanquerna d’un altre any.
És un servei educatiu molt pràctic per l’àmbit educatiu., ja que pot trobar vídeos relacionats amb un mateix tema i els alumnes poden penjar vídeos educatius i comentar els propis vídeos amb una introducció i comentar els que pengen els companys
dilluns, 30 de novembre del 2009
Com parlar bé en públic
Quan vaig comprar-me el llibre, vaig pensar que seria molt feixuc de llegir, però realment quan el vaig finalitzar la meva valoració va ser molt positiva.
He aprés moltes tècniques per parlar en públic i personalment m’ha sigut molt profitosa la lectura d’aquest llibre perquè sóc una persona que té molt de pànic a l’hora d’enfrontar-se a un públic.
És un llibre molt amè de llegir i molt complet. Realment quan hagi d’exposar algo utilitzaré alguns mètodes explicats, tant pels mètodes de relaxació i de intentar no transmetre els nervis que arribo a sentir quan parlo davant d’un públic.
divendres, 27 de novembre del 2009
27 novembre 2009
Descripció
Avui hem seguit amb les recitacions, volia destacar la de l’Anna Español. Crec que ha fet una recitació molt bona, i que ha aconseguit que el públic present, l’escoltés amb atenció, tot dibuixant un somriure a la cara.
Després al meu grup i a mi ens ha tocat fer el debat. El tema escollit era: Escolta tradicional contra l’escola actual. El meu grup el formàvem: la Sònia com a capitana, la Blanca, la Mireia, l’Anna i jo, defensant l’escola tradicional. L’altre grup estava format per: la Carlota com a capitana, la Joana, la Helena, la Laura Cazorla i la Cristina Sansalvadó, defensant l’escola actual.
Crec que vam fer un bon debat i l’elecció del tema va ser l’adequat, ja que crec que és un tema molt interessant.
Volia destacar el paper de la Sònia, crec que ha fet un molt bon debat, amb una veu clara i una expressió oral contundent.
Finalment han fet un altre debat sobre l’autoritat del mestre.
Reflexió
Volia recalcar que la posició que defensava en el debat, no és la que penso en la realitat. Jo estic totalment en contra de l’escola tradicional i recolzo amb fermesa l’escola actual. Això si, sempre una escola activa e innovadora. En els debats he estat una mica nerviosa, però jo i les meves companyes portàvem molts dies preparant-lo i estava segura de que podríem transmetre el que volíem al públic.
Aprofundiment
L’autoritat del mestre és un tema que hem parlat molt a seminari, jo personalment crec que el canvi que hi ha hagut al llarg d’aquest anys de la figura del mestre des de la visió de l’alumne és algo evident.
Crec que la culpa d’aquest canvi ha estat una mica de tots. Crec que la família té un paper molt important en el respecte cap el mestre, i si els pares no tenen un respecte i un interès pel que diu el mestre, rarament l’alumne el tindrà.
Pel que fa a l’escola tradicional, solament puc dir que estic totalment en contra, crec que dels nens podem aprendre molt i els hem d’escoltar i recolzar. Jo crec que el millor aprenentatge és el que l’alumne i el mestre aprenen recíprocament i en el que el nen te més llibertat a l’hora d’aprendre.
Són nens creadors, innovadors i més autònoms, i no pas nens màquines que copien i memoritzen.
Així que resumint, recolzo totalment l’escola activa i innovadora, en el que el nen te un paper fonamental i el mestre es l’acompanyant.
Avui hem seguit amb les recitacions, volia destacar la de l’Anna Español. Crec que ha fet una recitació molt bona, i que ha aconseguit que el públic present, l’escoltés amb atenció, tot dibuixant un somriure a la cara.
Després al meu grup i a mi ens ha tocat fer el debat. El tema escollit era: Escolta tradicional contra l’escola actual. El meu grup el formàvem: la Sònia com a capitana, la Blanca, la Mireia, l’Anna i jo, defensant l’escola tradicional. L’altre grup estava format per: la Carlota com a capitana, la Joana, la Helena, la Laura Cazorla i la Cristina Sansalvadó, defensant l’escola actual.
Crec que vam fer un bon debat i l’elecció del tema va ser l’adequat, ja que crec que és un tema molt interessant.
Volia destacar el paper de la Sònia, crec que ha fet un molt bon debat, amb una veu clara i una expressió oral contundent.
Finalment han fet un altre debat sobre l’autoritat del mestre.
Reflexió
Volia recalcar que la posició que defensava en el debat, no és la que penso en la realitat. Jo estic totalment en contra de l’escola tradicional i recolzo amb fermesa l’escola actual. Això si, sempre una escola activa e innovadora. En els debats he estat una mica nerviosa, però jo i les meves companyes portàvem molts dies preparant-lo i estava segura de que podríem transmetre el que volíem al públic.
Aprofundiment
L’autoritat del mestre és un tema que hem parlat molt a seminari, jo personalment crec que el canvi que hi ha hagut al llarg d’aquest anys de la figura del mestre des de la visió de l’alumne és algo evident.
Crec que la culpa d’aquest canvi ha estat una mica de tots. Crec que la família té un paper molt important en el respecte cap el mestre, i si els pares no tenen un respecte i un interès pel que diu el mestre, rarament l’alumne el tindrà.
Pel que fa a l’escola tradicional, solament puc dir que estic totalment en contra, crec que dels nens podem aprendre molt i els hem d’escoltar i recolzar. Jo crec que el millor aprenentatge és el que l’alumne i el mestre aprenen recíprocament i en el que el nen te més llibertat a l’hora d’aprendre.
Són nens creadors, innovadors i més autònoms, i no pas nens màquines que copien i memoritzen.
Així que resumint, recolzo totalment l’escola activa i innovadora, en el que el nen te un paper fonamental i el mestre es l’acompanyant.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Cibernàrium
Durant la setmana de practiques vam assistir a una conferencia a prop de la parada de metro de Llucmajor, al Cibernàrium.
Feien una conferencia en la que parlaven de la web 2.0.
La xerrada estava dividida en dues parts, amb una pausa de quinze minuts entre aquestes dues. A la primera part van fer una petita introducció de la web 2.0., fent referència al àmbit educatiu, després ens van passar un test de diverses preguntes en el que havíem de marcar si o no, depenent de si coneixíem el programa que ens ensenyaven en la pantalla del projector.
Després van fer un repàs als diferents models d’escola al llarg de l’historia.
Segons els que feien la conferencia: l'aprenentatge ha l'escola ha de ser obert i exploratori, com és el cas d'Internet. Diuen que la societat està avançant i que l’educació i l’escola s’han de renovar ,adaptar i fer un lloc a la noves tecnologies, algo que en els últims anys ha arribat a l’àmbit educatiu d’una manera molt ràpida.
Després van explicar tres projectes web que poden ser molt útils en l'educació: vozMe, Aprobbo i iGoogle.
Seguidament han parlat de l’evolució que ha tingut internet. En deu anys hem passat de la web 1.0 a la 2.0.
Després vam fe un descans d’un quart d'hora i la segona part es va destinar a fer debat sobre els temes parlats durant la primera part. Els temes eren els següents:
• No és suficient augmentar el nombre o les eines "virtuals", sinó cal canviar la mentalitat del professor, i per a això, és bàsica una formació.
• Cal incentivar la motivació i la curiositat de l'alumne; en el procés d'aprenentatge, el mestre exerceix el paper de guia.
• Consideraríem tres àmbits o blocs virtuals: sistemes per buscar informació (Google, RSS), sistemes de marcatge (etiquetatge) i aplicacions creatives (escriptura de textos, edició d'imatges...). És important que els alumnes aprenguin el concepte bàsic de funcionament del tipus de programa genèric.
• El nucli de l'educació del futur és un ésser capaç de crear i d'innovar, amb la seva dignitat per davant de tot.
• El procediment elemental en tota investigació hauria de ser el següent: explorar informació, obtenir conclusions i buscar solucions.
• Cal educar per protegir enfront del problema de la privacitat de dades a Internet.
Reflexió personal: Personalment vaig aprendre bastant escoltant aquesta conferència. Em va agradar més la segona part, ja que era una manera més lúdica d’aprendre, però tot i així la valoració general ha estat força bona.
Feien una conferencia en la que parlaven de la web 2.0.
La xerrada estava dividida en dues parts, amb una pausa de quinze minuts entre aquestes dues. A la primera part van fer una petita introducció de la web 2.0., fent referència al àmbit educatiu, després ens van passar un test de diverses preguntes en el que havíem de marcar si o no, depenent de si coneixíem el programa que ens ensenyaven en la pantalla del projector.
Després van fer un repàs als diferents models d’escola al llarg de l’historia.
Segons els que feien la conferencia: l'aprenentatge ha l'escola ha de ser obert i exploratori, com és el cas d'Internet. Diuen que la societat està avançant i que l’educació i l’escola s’han de renovar ,adaptar i fer un lloc a la noves tecnologies, algo que en els últims anys ha arribat a l’àmbit educatiu d’una manera molt ràpida.
Després van explicar tres projectes web que poden ser molt útils en l'educació: vozMe, Aprobbo i iGoogle.
Seguidament han parlat de l’evolució que ha tingut internet. En deu anys hem passat de la web 1.0 a la 2.0.
Després vam fe un descans d’un quart d'hora i la segona part es va destinar a fer debat sobre els temes parlats durant la primera part. Els temes eren els següents:
• No és suficient augmentar el nombre o les eines "virtuals", sinó cal canviar la mentalitat del professor, i per a això, és bàsica una formació.
• Cal incentivar la motivació i la curiositat de l'alumne; en el procés d'aprenentatge, el mestre exerceix el paper de guia.
• Consideraríem tres àmbits o blocs virtuals: sistemes per buscar informació (Google, RSS), sistemes de marcatge (etiquetatge) i aplicacions creatives (escriptura de textos, edició d'imatges...). És important que els alumnes aprenguin el concepte bàsic de funcionament del tipus de programa genèric.
• El nucli de l'educació del futur és un ésser capaç de crear i d'innovar, amb la seva dignitat per davant de tot.
• El procediment elemental en tota investigació hauria de ser el següent: explorar informació, obtenir conclusions i buscar solucions.
• Cal educar per protegir enfront del problema de la privacitat de dades a Internet.
Reflexió personal: Personalment vaig aprendre bastant escoltant aquesta conferència. Em va agradar més la segona part, ja que era una manera més lúdica d’aprendre, però tot i així la valoració general ha estat força bona.
diumenge, 15 de novembre del 2009
Qui ets tu? procés
El dia 9 de novembre varem exposar a classe el procés que havíem segui per fer el qui ets tu.La Lluïsa ens va dir que primerament pengéssim les fotografies que havíem portat. Algunes persones de classe havien fet uns pòsters amb diverses fotografies enganxades en una cartolina. I després d’un en un havíem de sortir i exposar amb un temps aproximat de dos minuts, el procés que havíem seguit.
REFLEXIÓ:
Crec que és una activitats que ens ha servit per diverses coses: per conèixer una mica més a la persona de la que parlaves, ja que aquesta activitat es va programar a principis del curs i això ens va permetre tenir una petita excusa per xerrar una mica més i compartir algun que altre moment. També crec que ens va servir per iniciar-nos en les exposicions orals, durant la carrera haurem d’exposar moltes vegades i la del qui ets tu, va ser una de les primeres. També crec que és una manera dinàmica d’aprendre, ja que aprens, mentre t’entretens i et diverteixes.
APROFUNDIMENT:
Crec que ami principalment em van molt bé aquest tipus d’activitats, ja que o passo molt malament cada vegada que haig d’exposar i suposo que quan acabi la carrera ho hauré fet tantes vegades que ja no em costarà.
REFLEXIÓ:
Crec que és una activitats que ens ha servit per diverses coses: per conèixer una mica més a la persona de la que parlaves, ja que aquesta activitat es va programar a principis del curs i això ens va permetre tenir una petita excusa per xerrar una mica més i compartir algun que altre moment. També crec que ens va servir per iniciar-nos en les exposicions orals, durant la carrera haurem d’exposar moltes vegades i la del qui ets tu, va ser una de les primeres. També crec que és una manera dinàmica d’aprendre, ja que aprens, mentre t’entretens i et diverteixes.
APROFUNDIMENT:
Crec que ami principalment em van molt bé aquest tipus d’activitats, ja que o passo molt malament cada vegada que haig d’exposar i suposo que quan acabi la carrera ho hauré fet tantes vegades que ja no em costarà.
dimarts, 10 de novembre del 2009
La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Crec que si que és cert que la televisió i el cinema generen violència. Penso que s’haurien de regular els horaris en el que apareix la violència ala televisió, i ser més estrictes a l’hora de deixar veure als menors pel•lícules que continguin violència.
Crec que ha augmentat la violència en els menors, per el fet de que els pares dediquen més hores a treballar i menys hores als seus fills. Aquest temps que no dediquen als fills el substitueix la televisió i per això hi ha tants menors conflictius i violents.
Penso que la solució seria que els pares controlessin més el que veuen els seus fills a la televisió, que els i prestessin més atenció i els i proposessin plans alternatius a la televisió i finalment que els mitjans de comunicació fossin més estrictes amb la franja horària en la que transmeten segons quines imatges.
Crec que ha augmentat la violència en els menors, per el fet de que els pares dediquen més hores a treballar i menys hores als seus fills. Aquest temps que no dediquen als fills el substitueix la televisió i per això hi ha tants menors conflictius i violents.
Penso que la solució seria que els pares controlessin més el que veuen els seus fills a la televisió, que els i prestessin més atenció i els i proposessin plans alternatius a la televisió i finalment que els mitjans de comunicació fossin més estrictes amb la franja horària en la que transmeten segons quines imatges.
Una imatge val més que mil paraules
Personalment penso que aquest tòpic podriem utilitzar-lo depenent de la situació. Veient aquesta imatge podriem fer segurament un relat de més de mil paraules de diverses coses que ens pot transmetre aquesta fotografía o una llarga llista de coses per les que creiem que aquest infant pot estar trist. Per l'únic motiu que podem dir que aquest tópic en depen quines circumstàncies pot no ser cert, és la veracitat del que nosaltres podem creure. Podem saber que estar trist, i podem intuir mil i una coses difrentets per les quals plora, però sense conèixer la seva història no podriem dir del tot cert que és el que li passa.
Com a conclusió voldria dir que crec que aquest tòpic podem utlitzar-lo segons la situació i principlment depenent de si coneixes a la persona o la situació que hi ha al voltant. Moltes vegades ens ha passat que el nostre millor amic o amiga, ens ha mirat i sense dir-nos res, ja hem sapigut que li passava o que volia. Ja que l'experiència i ens ha fet saber com actua aquesta persona en cada moment.
En canvi si no coneixem a la persona, és molt més complicat saber que pensa o que li passa, i en aquest cas seria molt més sencill utilitzar la frase de "Una imatge no val més que mil paraules".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
