REFLEXIÓ FINAL
Doncs amb aquest text donaré per tancat el meu bolc, encara que no sé si seguiré escrivint per poder compartir informacions interessant i actuals.
En un principi pensava que no seria capaç de dur-ho a terme, perquè mai havia creat cap bloc i tampoc tenia gaire idea de les noves tecnologies.
Crec que ha estat una bona idea, ja que ens ha servit per compartir experiències i informació interessant.
També he aprés a crear un bloc i veure les diferents aplicacions que té.
Crec que també pot ser molt interessant l’ús d’un bloc quan marxes de viatge, perquè pots pensar fotografies i vídeos i les experiències que vas vivint i la gent ho pot anar llegint.
També m’ha servit molt tot el que he aprés a les classes de TIC i de COED.
Totes les tècniques i les activitats que hem fet a classe de COED m’ha servit molt per millorar la meva expressió tant escrita com oral. I els programes que ens han ensenyat a TIC m’han servit per utilitzar-los actualment i a l’aula on espero treballar en un futur
Espero que us hagi agradat!
dimecres, 30 de desembre del 2009
dimarts, 29 de desembre del 2009
Dues entrades que he elegit de TIC
vídeo
He elegit aquest vídeo com una de les entrades que més m’ha agradat, perquè va ser una activitat en la que vaig aprendre a la vegada que gaudia.
Va ser una activitat molt entretinguda i motivadora. A la vegada que rèiem mentre el fèiem apreníem diferents tècniques de gravació i els diferents plànols.
També vam haver d’aprendre a utilitzar programes per retallar escenes i enganxar-les entre elles.
Crec que ha estat l’activitat que és m’ha agradat, és una forma d’aprendre motivant als alumnes, en comptes de fer-ho amb teoria, ho vam portar a la pràctica.
Anàlisi
He elegit aquesta entrada perquè crec que és una de les entrades més completes que he fet. Tinc una amiga que vaig fer el treball de recerca sobre l’influencia dels anàlisis i va ser un treball molt interessant.
Crec que moltes vegades veiem els anuncis i no ens parem a estudiar els diferents aspectes que tracten i que hi ha al darrera. Hi ha moltes coses amagades que no veiem si no ens dediquem a analitzar-los.
Gràcies a aquesta sessió he aprés a analitza aspectes amb els que no hem fixava quan veia un anunci. Crec que ha estat una sessió molt interessant i profunda amb la que podem treure molt de partit des d’ara fins un futur.
He elegit aquest vídeo com una de les entrades que més m’ha agradat, perquè va ser una activitat en la que vaig aprendre a la vegada que gaudia.
Va ser una activitat molt entretinguda i motivadora. A la vegada que rèiem mentre el fèiem apreníem diferents tècniques de gravació i els diferents plànols.
També vam haver d’aprendre a utilitzar programes per retallar escenes i enganxar-les entre elles.
Crec que ha estat l’activitat que és m’ha agradat, és una forma d’aprendre motivant als alumnes, en comptes de fer-ho amb teoria, ho vam portar a la pràctica.
Anàlisi
He elegit aquesta entrada perquè crec que és una de les entrades més completes que he fet. Tinc una amiga que vaig fer el treball de recerca sobre l’influencia dels anàlisis i va ser un treball molt interessant.
Crec que moltes vegades veiem els anuncis i no ens parem a estudiar els diferents aspectes que tracten i que hi ha al darrera. Hi ha moltes coses amagades que no veiem si no ens dediquem a analitzar-los.
Gràcies a aquesta sessió he aprés a analitza aspectes amb els que no hem fixava quan veia un anunci. Crec que ha estat una sessió molt interessant i profunda amb la que podem treure molt de partit des d’ara fins un futur.
dilluns, 21 de desembre del 2009
21 de Decembre 2009
Descripció: Avui hem fet la ultima sessió de Comunicació, Oral, Escrita i Digital. Hem fet les exposicions de Territori que faltaven. Jo l’he fet amb l’Alba Casals i vam escollir: les Fonts màgiques de Montjuic, ja que és un símbol preciós que té Barcelona i que molta gent de classe no coneixia. A continuació he posat el power-point que varem posar l’Alba i jo a classe, perquè així pugeu gaudir d’aquest monument tan preciós.
Reflexió: Crec que totes les activitats que hem fet al llarg del semestre: recitacions, debats, el Qui ets tu? , i l’exposició de territori, han estat unes activitats molts dinàmiques i originals. A mi personalment m’han servit per perdre la meva por a parlar en públic i per adquirir noves estratègies quan estàs parlant davant d’un públic. Crec que la metodologia que s’ha utilitzat en aquesta assignatura ha fet que per a nosaltres sigui molt més divertit assistir a classe. Hem aprés d’una forma més lúdica i més pràctica.
Aprofundiment: Ami personalment les activitats que més m’han agradat del curs han estat, el Qui ets tu? i l’exposició de Territori. Per mi són més personals i el treball individual és reflexa d’una manera més precisa. Fer la recitació per a mi va ser tot un repte, ja que vaig estar tot el més contant els dies que em faltaven per recitar, volia treure-m’ho de sobre! Això de que 73 persones t’estiguin observant solament a tu. Per a mi és un horror! Però finalment no em va sortir tant malament com pensava. Com a resum general d’aquest semestre puc dir que gràcies a totes les activitats que s’han dut a terme, he aconseguit perdre una mica la inseguretat a l’hora de parlar en públic. He aprés estratègies per utilitzar quan hagi de parlar davant d’un públic . També mètodes i activitats per poder ensenyar a altres persones diverses formes per practicar l’expressió oral.
Fonts màgiques de montjuic
View more presentations or Upload your own.
Reflexió: Crec que totes les activitats que hem fet al llarg del semestre: recitacions, debats, el Qui ets tu? , i l’exposició de territori, han estat unes activitats molts dinàmiques i originals. A mi personalment m’han servit per perdre la meva por a parlar en públic i per adquirir noves estratègies quan estàs parlant davant d’un públic. Crec que la metodologia que s’ha utilitzat en aquesta assignatura ha fet que per a nosaltres sigui molt més divertit assistir a classe. Hem aprés d’una forma més lúdica i més pràctica.
Aprofundiment: Ami personalment les activitats que més m’han agradat del curs han estat, el Qui ets tu? i l’exposició de Territori. Per mi són més personals i el treball individual és reflexa d’una manera més precisa. Fer la recitació per a mi va ser tot un repte, ja que vaig estar tot el més contant els dies que em faltaven per recitar, volia treure-m’ho de sobre! Això de que 73 persones t’estiguin observant solament a tu. Per a mi és un horror! Però finalment no em va sortir tant malament com pensava. Com a resum general d’aquest semestre puc dir que gràcies a totes les activitats que s’han dut a terme, he aconseguit perdre una mica la inseguretat a l’hora de parlar en públic. He aprés estratègies per utilitzar quan hagi de parlar davant d’un públic . També mètodes i activitats per poder ensenyar a altres persones diverses formes per practicar l’expressió oral.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Webquest
La Webquest és una activitat didàctica i guiada que promou el treball cooperatiu i l'autonomia del alumne.
La Webquest que jo he triat es diu: CONEIX L'EDAT MITJANA AMB TIRANT LO BLANC..És una web que en el primer moment que m'he posat no m'ha cridat gaire l'atenció, ja que la pàgina d'inici és bastant senzilla i poc atraient.
Les opcions de la pàgina d'inici per accedir a diferents continguts són: Descripció,introducció,tasca,proces,evaluació,conclusió,orientació i arxius.
Quan entres dintre de cada apartat, veus que la web esta molt millor del que semblava anteriorment, amb unes imatges més atraients i uns missatges en format de pregunta que creen curiositat per endinsar-te a la web.
Tot i així crec que és una web bastant senzilla i que podria millorar-se una mica.
La Webquest que jo he triat es diu: CONEIX L'EDAT MITJANA AMB TIRANT LO BLANC..És una web que en el primer moment que m'he posat no m'ha cridat gaire l'atenció, ja que la pàgina d'inici és bastant senzilla i poc atraient.
Les opcions de la pàgina d'inici per accedir a diferents continguts són: Descripció,introducció,tasca,proces,evaluació,conclusió,orientació i arxius.
Quan entres dintre de cada apartat, veus que la web esta molt millor del que semblava anteriorment, amb unes imatges més atraients i uns missatges en format de pregunta que creen curiositat per endinsar-te a la web.
Tot i així crec que és una web bastant senzilla i que podria millorar-se una mica.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Projecte telemàtic
Projecte telemàtic
El projecte que he triat és diu: Sàlix i els sentits.
És un projecte que treballa els sentits en l’educació infantil (entre 4 i 5 anys)i ajuda a facilitat els seu aprenentatge.
És una pàgina en Català.
Té un fil conductor i és un personatge anomenat Sàlix. És el que explica cada sentit i proposa les activitats que es poden realitzar.
Totes les escoles que participen en aquest projecte , tenen una capsa. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials. També es proposen activitats encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions que fan els nens.
Els objectius que té aquest projecte són:
- Potencia el treball cooperatiu entre els mestres i els alumnes.
- L’ utilització de les noves tecnologies.
- Aportar materials i recursos per l’estudi dels sentits.
Crec que és un projecte que està bastant bé. Últimament a classe sentim parlar molt del treball en xarxa i crec que aquest projecte utilitza bastant aquesta manera de treballar.
És un treball en xarxa però entre diverses escoles. Fan reunions de tant en quan per veure com avança el projecte.
Estan implicades unes trenta escoles de Bages, això deu voler dir que en aquella zona el projecte ha tingut èxit.
El projecte que he triat és diu: Sàlix i els sentits.
És un projecte que treballa els sentits en l’educació infantil (entre 4 i 5 anys)i ajuda a facilitat els seu aprenentatge.
És una pàgina en Català.
Té un fil conductor i és un personatge anomenat Sàlix. És el que explica cada sentit i proposa les activitats que es poden realitzar.
Totes les escoles que participen en aquest projecte , tenen una capsa. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials. També es proposen activitats encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions que fan els nens.
Els objectius que té aquest projecte són:
- Potencia el treball cooperatiu entre els mestres i els alumnes.
- L’ utilització de les noves tecnologies.
- Aportar materials i recursos per l’estudi dels sentits.
Crec que és un projecte que està bastant bé. Últimament a classe sentim parlar molt del treball en xarxa i crec que aquest projecte utilitza bastant aquesta manera de treballar.
És un treball en xarxa però entre diverses escoles. Fan reunions de tant en quan per veure com avança el projecte.
Estan implicades unes trenta escoles de Bages, això deu voler dir que en aquella zona el projecte ha tingut èxit.
dimecres, 9 de desembre del 2009
EXPERIÈNCIES D'APRENENTATGE I METÀFORES DE CROOK
Avui la classe de TIC ha estat molt entretinguda. Hem aprés recursos tecnològics diferents als que coneixíem.
La primera pràctica ha estat amb el Word, hem fet un dictat que el Xavier ens llegia, i quan l’hem acabat ens hem hagut de canviar de lloc i corregir amb color groc el que creiem que el nostre company havia fet malament. A continuació cadascú torna al seu text i assenyala en vermell les correccions que fa sobre el que el company li ha assenyalat i en blau els fragments que el company li ha assenyalat i ell creu que ja està bé. Podríem associar-ho amb la metàfora de l'ordinador com a tutor ja que segons Charles Crook, els nens poden aprendre mitjançant l'ordinador sense que hi hagi una necessitat del professor.
Per la segona pràctica hem hagut de descarregar-nos un demo del programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/), i havíem de aconseguir que la rodona arribes fins a l’estrella, tot traçant línies i formes perquè passes la rodona. Aquesta pràctica la podríem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a simulador ja que en aquests cas, com a simuladors, ens referim als sistemes tutorials ja que permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons, però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
La tercera pràctica l’hem fet amb "Zona Clic" (http://clic.xtec.cat) l'activitat es deia"Utillatge químic. És tractava de fer diverses activitats relacionades amb objectes que s’utilitzen al laboratori. Aquesta eina la podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina ja que en aquest cas, la metàfora, ens parla del fet que l'ordinador ens pot donar eines per complementar les nostres experiències i la nostra visió del món
L’ultima practica ha estat la de llenguatge Logo (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática)), una tortuga que segueix les ordres escrites que li indiques. Aquesta aplicació podríem relacionar-la amb la metàfora de l'ordinador com alumne ja que aquesta metàfora explica el fet que l'alumne actua com a mestre en relació a l'ordinador.
Jo la primera pràctica i l’última ja les coneixia. La que més m’ha agradat ha estat ka segona pràctica, he estat una bona estona jugant i quan el Xavier ha dit de canviar d’aplicació, m’ha costat bastant desenganxar-me.
La primera pràctica ha estat amb el Word, hem fet un dictat que el Xavier ens llegia, i quan l’hem acabat ens hem hagut de canviar de lloc i corregir amb color groc el que creiem que el nostre company havia fet malament. A continuació cadascú torna al seu text i assenyala en vermell les correccions que fa sobre el que el company li ha assenyalat i en blau els fragments que el company li ha assenyalat i ell creu que ja està bé. Podríem associar-ho amb la metàfora de l'ordinador com a tutor ja que segons Charles Crook, els nens poden aprendre mitjançant l'ordinador sense que hi hagi una necessitat del professor.
Per la segona pràctica hem hagut de descarregar-nos un demo del programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/), i havíem de aconseguir que la rodona arribes fins a l’estrella, tot traçant línies i formes perquè passes la rodona. Aquesta pràctica la podríem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a simulador ja que en aquests cas, com a simuladors, ens referim als sistemes tutorials ja que permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons, però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
La tercera pràctica l’hem fet amb "Zona Clic" (http://clic.xtec.cat) l'activitat es deia"Utillatge químic. És tractava de fer diverses activitats relacionades amb objectes que s’utilitzen al laboratori. Aquesta eina la podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina ja que en aquest cas, la metàfora, ens parla del fet que l'ordinador ens pot donar eines per complementar les nostres experiències i la nostra visió del món
L’ultima practica ha estat la de llenguatge Logo (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática)), una tortuga que segueix les ordres escrites que li indiques. Aquesta aplicació podríem relacionar-la amb la metàfora de l'ordinador com alumne ja que aquesta metàfora explica el fet que l'alumne actua com a mestre en relació a l'ordinador.
Jo la primera pràctica i l’última ja les coneixia. La que més m’ha agradat ha estat ka segona pràctica, he estat una bona estona jugant i quan el Xavier ha dit de canviar d’aplicació, m’ha costat bastant desenganxar-me.
L'ENTREVISTA. Irene Balaguer
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2915974
Irene Balaguer.: «No hem de confondre l'autoritat del mestre amb l'autoritarisme»
L'associació de mestres Rosa Sensat va obrir ahir la 43a edició dels cursos d'estiu, que enguany seguiran 2.000 docents. La presidenta, la pedagoga Irene Balaguer, demana que els docents entusiasmin i sàpiguen escoltar
-Sempre es comenta que en tecnologies de la informació (TIC) els alumnes en saben bastant més que els mestres...
-«És cert, tot i que per al tipus d'escola que hem de pensar per al segle XXI això no ens hauria de preocupar. Hem d'anar entenent que els mestres i els professors som adults que tenim una experiència i que en determinats temes en sabem més, però també hem d'entendre que els alumnes saben coses que nosaltres no dominem. Cada cop passarà més, i ho hem d'anar admetent. És un dels reptes que hauríem de superar. Aquell alumne que és molt hàbil en una cosa pot contribuir al fet que el grup aprengui. No necessàriament hem de continuar amb el mestre dalt de la cadira com l'únic savi que té la veritat.»
-Hi ha corrents en què es diu que el mestre ha de recuperar l'autoritat, i que hi ha un cert desprestigi de la seva figura. Què en pensa?
-«Si els que ho diuen pensen que el mestre ha de tenir autoritat, hi estaríem totalment d'acord; però en general els qui ho diuen defensen que ha de ser autoritari. Nosaltres no creiem en el mestre autoritari, que és el mestre que han patit les generacions anteriors. Des de fa 43 anys lluitem per un mestre que sigui respectat i capaç d'escoltar; no perquè doni ordres.»
-Com es fa això a l'ESO, on sembla que hi ha problemes de disciplina?
-«El gran problema a l'ESO no són els estudiants, sinó alguns professors. Tenim unes persones que han estudiat una matèria i segurament en saben molt, però no han après l'ofici de transmetre entusiasme per aquella matèria. Aquest és el problema! Que no saben fer de mestres!! No és culpa d'ells, ningú els n'ha ensenyat. Per això valorem tan positivament que es vulgui tirar endavant un màster de formació de professors de secundària. L'esperança és que un dia o un altre es posi en marxa aquest màster de secundària i contribueixi al fet que deixem de parlar de la conflictivitat a secundària.»
-No creu que sigui culpa de la LOGSE aquesta conflictivitat?
-«En absolut! El que ha fet la LOGSE és posar en evidència la falta de preparació d'algun professorat de secundària perquè eren persones acostumades a tenir gent amb molt interès i capacitat, o gent amb molts recursos per poder fer estudis complementaris i poder tirar endavant. Quan resulta que en lloc d'una petitíssima part de la població s'han trobat amb el 100%, això els ha desbordat. La realitat és la que tenen ara, no la que tenien abans. I d'això n'hauríem d'estar contents.»
-Quins són els motius de l'elevat índex d'abandonament escolar?
-«Per una banda, molts adolescents es troben amb què els seus professors no connecten amb els interessos ni els encomanen l'entusiasme per una matèria. Una altra de les causes és que moltes més famílies de les que pensem necessiten que la seva filla o fill aporti diners a casa. Hi ha una situació d'empobriment de la població que fa que als 16 anys els fills hagin d'anar a treballar.»
-Quin creu que és el paper dels sindicats?
-«Ja fa alguns anys que s'equivoquen d'estratègia. Tothom vol cobrar més i treballar menys, però objectivament els mestres estan ben pagats. Si realment t'agrada la feina, ser mestre és un regal. Els sindicats demanen avantatges laborals que des del meu punt de vista perjudiquen que l'escola funcioni més bé. El fet que molts mestres hagin reduït el nombre d'hores d'estar amb els nens és un gran error, perquè allò que ens permetria una organització de grups més petits o activitats flexibles en l'organització de la vida de l'escola ho estem perdent.»
-Quines són per vostè les tres virtuts d'un mestre?
-«Una d'elles és que li agradi el seu ofici, una altra que sigui una persona culta i estigui al dia, i en tercer lloc una persona que sàpiga escoltar, més que parlar. La Marta Mata diria que una de les grans virtuts és ser tossut i entestat a assolir allò que et proposes.»
Irene Balaguer.
PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
La 43 edició de la prestigiosa escola d'estiu Rosa Sensat va arrencar ahir al matí a Barcelona amb la previsió que aquest any se superin els 2.000 professors, un 25% més que l'any anterior. Els cursos, que tenen una durada de 15 o 30 hores, seran impartits per 150 formadors, alguns d'ells procedents d'Andalusia, França, Itàlia i Hongria. Molts d'aquests cursos ja han penjat el cartell de complet, com ara el que explica el projecte integrat de llengües de l'escola Vila Olímpica de Barcelona, el curs pràctic que ofereix recursos als mestres per fer front als problemes de mals d'esquena i situacions de tensió psíquica, o el de metodologies innovadores a l'etapa d'educació infantil. També hi ha un curs que pretén ensenyar els mestres a escoltar els infants que està complet. Aquesta nova edició, que porta per títol Fer de mestre a l'escola democràtica i va inaugurar el professor de la Universitat de Girona (UdG) Alfons Martinell, arriba enmig del debat sobre l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Ahir la presidenta de l'associació de mestres Rosa Sensat, la pedagoga i especialista en educació infantil Irene Balaguer, va lliurar un document al conseller d'Educació, Ernest Maragall, en què li exposa els seus dubtes sobre la reforma. Abans de la inauguració, Balaguer va concedir una entrevista a El Punt
He triat aquesta entrevista per compartir amb vosaltres, erquè parla de temes d'actualitat treballats TIC i a COED.
Tracta alguns temes com: l'influència de les TIC, l'autoritat del mestre i l'abandonament escolar.
Crec que és una entrevista bastant interessant que resumeix en poques paraules, temes de molta actualitat
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2915974
Irene Balaguer.: «No hem de confondre l'autoritat del mestre amb l'autoritarisme»
L'associació de mestres Rosa Sensat va obrir ahir la 43a edició dels cursos d'estiu, que enguany seguiran 2.000 docents. La presidenta, la pedagoga Irene Balaguer, demana que els docents entusiasmin i sàpiguen escoltar
-Sempre es comenta que en tecnologies de la informació (TIC) els alumnes en saben bastant més que els mestres...
-«És cert, tot i que per al tipus d'escola que hem de pensar per al segle XXI això no ens hauria de preocupar. Hem d'anar entenent que els mestres i els professors som adults que tenim una experiència i que en determinats temes en sabem més, però també hem d'entendre que els alumnes saben coses que nosaltres no dominem. Cada cop passarà més, i ho hem d'anar admetent. És un dels reptes que hauríem de superar. Aquell alumne que és molt hàbil en una cosa pot contribuir al fet que el grup aprengui. No necessàriament hem de continuar amb el mestre dalt de la cadira com l'únic savi que té la veritat.»
-Hi ha corrents en què es diu que el mestre ha de recuperar l'autoritat, i que hi ha un cert desprestigi de la seva figura. Què en pensa?
-«Si els que ho diuen pensen que el mestre ha de tenir autoritat, hi estaríem totalment d'acord; però en general els qui ho diuen defensen que ha de ser autoritari. Nosaltres no creiem en el mestre autoritari, que és el mestre que han patit les generacions anteriors. Des de fa 43 anys lluitem per un mestre que sigui respectat i capaç d'escoltar; no perquè doni ordres.»
-Com es fa això a l'ESO, on sembla que hi ha problemes de disciplina?
-«El gran problema a l'ESO no són els estudiants, sinó alguns professors. Tenim unes persones que han estudiat una matèria i segurament en saben molt, però no han après l'ofici de transmetre entusiasme per aquella matèria. Aquest és el problema! Que no saben fer de mestres!! No és culpa d'ells, ningú els n'ha ensenyat. Per això valorem tan positivament que es vulgui tirar endavant un màster de formació de professors de secundària. L'esperança és que un dia o un altre es posi en marxa aquest màster de secundària i contribueixi al fet que deixem de parlar de la conflictivitat a secundària.»
-No creu que sigui culpa de la LOGSE aquesta conflictivitat?
-«En absolut! El que ha fet la LOGSE és posar en evidència la falta de preparació d'algun professorat de secundària perquè eren persones acostumades a tenir gent amb molt interès i capacitat, o gent amb molts recursos per poder fer estudis complementaris i poder tirar endavant. Quan resulta que en lloc d'una petitíssima part de la població s'han trobat amb el 100%, això els ha desbordat. La realitat és la que tenen ara, no la que tenien abans. I d'això n'hauríem d'estar contents.»
-Quins són els motius de l'elevat índex d'abandonament escolar?
-«Per una banda, molts adolescents es troben amb què els seus professors no connecten amb els interessos ni els encomanen l'entusiasme per una matèria. Una altra de les causes és que moltes més famílies de les que pensem necessiten que la seva filla o fill aporti diners a casa. Hi ha una situació d'empobriment de la població que fa que als 16 anys els fills hagin d'anar a treballar.»
-Quin creu que és el paper dels sindicats?
-«Ja fa alguns anys que s'equivoquen d'estratègia. Tothom vol cobrar més i treballar menys, però objectivament els mestres estan ben pagats. Si realment t'agrada la feina, ser mestre és un regal. Els sindicats demanen avantatges laborals que des del meu punt de vista perjudiquen que l'escola funcioni més bé. El fet que molts mestres hagin reduït el nombre d'hores d'estar amb els nens és un gran error, perquè allò que ens permetria una organització de grups més petits o activitats flexibles en l'organització de la vida de l'escola ho estem perdent.»
-Quines són per vostè les tres virtuts d'un mestre?
-«Una d'elles és que li agradi el seu ofici, una altra que sigui una persona culta i estigui al dia, i en tercer lloc una persona que sàpiga escoltar, més que parlar. La Marta Mata diria que una de les grans virtuts és ser tossut i entestat a assolir allò que et proposes.»
Irene Balaguer.
PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
La 43 edició de la prestigiosa escola d'estiu Rosa Sensat va arrencar ahir al matí a Barcelona amb la previsió que aquest any se superin els 2.000 professors, un 25% més que l'any anterior. Els cursos, que tenen una durada de 15 o 30 hores, seran impartits per 150 formadors, alguns d'ells procedents d'Andalusia, França, Itàlia i Hongria. Molts d'aquests cursos ja han penjat el cartell de complet, com ara el que explica el projecte integrat de llengües de l'escola Vila Olímpica de Barcelona, el curs pràctic que ofereix recursos als mestres per fer front als problemes de mals d'esquena i situacions de tensió psíquica, o el de metodologies innovadores a l'etapa d'educació infantil. També hi ha un curs que pretén ensenyar els mestres a escoltar els infants que està complet. Aquesta nova edició, que porta per títol Fer de mestre a l'escola democràtica i va inaugurar el professor de la Universitat de Girona (UdG) Alfons Martinell, arriba enmig del debat sobre l'avantprojecte de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Ahir la presidenta de l'associació de mestres Rosa Sensat, la pedagoga i especialista en educació infantil Irene Balaguer, va lliurar un document al conseller d'Educació, Ernest Maragall, en què li exposa els seus dubtes sobre la reforma. Abans de la inauguració, Balaguer va concedir una entrevista a El Punt
He triat aquesta entrevista per compartir amb vosaltres, erquè parla de temes d'actualitat treballats TIC i a COED.
Tracta alguns temes com: l'influència de les TIC, l'autoritat del mestre i l'abandonament escolar.
Crec que és una entrevista bastant interessant que resumeix en poques paraules, temes de molta actualitat
diumenge, 6 de desembre del 2009
Vídeo sobre les TIC
HE PENJAT AQUEST VÍDEO, PERQUÈ VEIEU L'INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES A L'AULA
divendres, 4 de desembre del 2009
04 de Decembre del 2009
Descripció:
Avui a classe m’ha tocat fer la recitació. He escollit una cançó de Lluis Llach anomenada Despertat.
Despertar
(Lluís Llach)
Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.
I el pas del temps, hores repetides,
va llaurant la pell cada cop menys lliure.
Sense guanyar res, perdre un tros de vida,
i anar cap al llit fent veure que es somnia.
I aquesta cadira coixa i atrotinada,
els vells finestrons i la llarga escala
són la gran mentida, perdre l'esperança.
Per això m'aixeco ara que puc encara.
Després de les altres recitacions, han fet dos debats. El primer tractava sobre l’escolarització obligatòria fins els divuit anys i el segon la utilització de les noves tecnologies a l’aula.
Reflexió:
Volia explicar el perquè havia elegit aquest text per recitar. Realment em va costar molt i si sóc sincera vaig elegir un poema perquè realment em feia molta vergonya haver de representar vocalment un conte. Vaig creure que un poema em seria una mica més fàcil de recitar, degut a la vergonya que em produïa parlar en públic.
Una amiga meva em va deixar un llibre de cançons i poemes de Lluís Llach i de tota vaig escollir aquest, perquè em sentia bastant identificada. Crec que el vaig recitar bastant bé, encara que potser una mica ràpid degut als nervis.
Aprofundiment:
Pel que fa als debats no estic gens a favor de la proposta de Gabilondo d’allargar l’obligatorietat d’estudiar fins els 18. Crec que si ja costa que molts alumnes estudiïn fins als 16 anys que és el mínim actual, fins els 18 seria un error molt greu.
S’han creat moltes sortides opcionals per els alumnes que no volen seguir estudiant. Estudis en els que t’ensenyen un ofici, o directament alumnes que decideixen posar-se a treballar en contes d’estudiar.
Crec que l’únic que aconseguiríem seria que aquests alumnes que no vulguin seguir estudiant, estiguessin a la classe molestant i sense tenir cap interès per seguir les classes.
I pel que fa al debat sobre l’ instauració de les noves tecnologies a l’aula, crec que és un fet molt actual. Hi ha hagut un increment radical de les noves tecnologies a l’aula i ens haurem d’habituar a tots aquets canvis. Crec que és un recurs molt bo per l’aula, però també penso que abusar d’aquest recurs pot arribar a perjudicar.
Crec que el fet de que els llibres en un futur puguin acabar sent digitals, o el fet d’instaurar ordinadors portàtils a l’aula o que les classes es segueixin mitjançant noves tecnologies, pot acabar sent un error. Els nens perdran la costum d’escriure a mà, la cal•ligrafia és molt important per l’escriptura. I crec que l’ús de portàtils a l’aula fot fer que els alumnes es distreguin molt més.
Tot és bo però en la seva mesura.
Avui a classe m’ha tocat fer la recitació. He escollit una cançó de Lluis Llach anomenada Despertat.
Despertar
(Lluís Llach)
Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.
I el pas del temps, hores repetides,
va llaurant la pell cada cop menys lliure.
Sense guanyar res, perdre un tros de vida,
i anar cap al llit fent veure que es somnia.
I aquesta cadira coixa i atrotinada,
els vells finestrons i la llarga escala
són la gran mentida, perdre l'esperança.
Per això m'aixeco ara que puc encara.
Després de les altres recitacions, han fet dos debats. El primer tractava sobre l’escolarització obligatòria fins els divuit anys i el segon la utilització de les noves tecnologies a l’aula.
Reflexió:
Volia explicar el perquè havia elegit aquest text per recitar. Realment em va costar molt i si sóc sincera vaig elegir un poema perquè realment em feia molta vergonya haver de representar vocalment un conte. Vaig creure que un poema em seria una mica més fàcil de recitar, degut a la vergonya que em produïa parlar en públic.
Una amiga meva em va deixar un llibre de cançons i poemes de Lluís Llach i de tota vaig escollir aquest, perquè em sentia bastant identificada. Crec que el vaig recitar bastant bé, encara que potser una mica ràpid degut als nervis.
Aprofundiment:
Pel que fa als debats no estic gens a favor de la proposta de Gabilondo d’allargar l’obligatorietat d’estudiar fins els 18. Crec que si ja costa que molts alumnes estudiïn fins als 16 anys que és el mínim actual, fins els 18 seria un error molt greu.
S’han creat moltes sortides opcionals per els alumnes que no volen seguir estudiant. Estudis en els que t’ensenyen un ofici, o directament alumnes que decideixen posar-se a treballar en contes d’estudiar.
Crec que l’únic que aconseguiríem seria que aquests alumnes que no vulguin seguir estudiant, estiguessin a la classe molestant i sense tenir cap interès per seguir les classes.
I pel que fa al debat sobre l’ instauració de les noves tecnologies a l’aula, crec que és un fet molt actual. Hi ha hagut un increment radical de les noves tecnologies a l’aula i ens haurem d’habituar a tots aquets canvis. Crec que és un recurs molt bo per l’aula, però també penso que abusar d’aquest recurs pot arribar a perjudicar.
Crec que el fet de que els llibres en un futur puguin acabar sent digitals, o el fet d’instaurar ordinadors portàtils a l’aula o que les classes es segueixin mitjançant noves tecnologies, pot acabar sent un error. Els nens perdran la costum d’escriure a mà, la cal•ligrafia és molt important per l’escriptura. I crec que l’ús de portàtils a l’aula fot fer que els alumnes es distreguin molt més.
Tot és bo però en la seva mesura.
dimarts, 1 de desembre del 2009
dilluns, 30 de novembre del 2009
Sessió 8, Youtube canals.
Avui he fet juntament amb dues companyes més, una petita explicació de Youtube (Canals).
És una aplicació més de les que te Youtube i ofereix els vídeos per categories diferents. Podem veure que hi ha un apartat d’educació. Si ens registrem podem comentar els vídeos, pujar-ne nosaltres i agregar a gent que penja vídeos per poder accedir directament al perfil de la persona.
Xafardejant pels Canals d’Educació del Youtube he trobat aquest vídeo de la Blanquerna d’un altre any.
És un servei educatiu molt pràctic per l’àmbit educatiu., ja que pot trobar vídeos relacionats amb un mateix tema i els alumnes poden penjar vídeos educatius i comentar els propis vídeos amb una introducció i comentar els que pengen els companys
És una aplicació més de les que te Youtube i ofereix els vídeos per categories diferents. Podem veure que hi ha un apartat d’educació. Si ens registrem podem comentar els vídeos, pujar-ne nosaltres i agregar a gent que penja vídeos per poder accedir directament al perfil de la persona.
Xafardejant pels Canals d’Educació del Youtube he trobat aquest vídeo de la Blanquerna d’un altre any.
És un servei educatiu molt pràctic per l’àmbit educatiu., ja que pot trobar vídeos relacionats amb un mateix tema i els alumnes poden penjar vídeos educatius i comentar els propis vídeos amb una introducció i comentar els que pengen els companys
Com parlar bé en públic
Quan vaig comprar-me el llibre, vaig pensar que seria molt feixuc de llegir, però realment quan el vaig finalitzar la meva valoració va ser molt positiva.
He aprés moltes tècniques per parlar en públic i personalment m’ha sigut molt profitosa la lectura d’aquest llibre perquè sóc una persona que té molt de pànic a l’hora d’enfrontar-se a un públic.
És un llibre molt amè de llegir i molt complet. Realment quan hagi d’exposar algo utilitzaré alguns mètodes explicats, tant pels mètodes de relaxació i de intentar no transmetre els nervis que arribo a sentir quan parlo davant d’un públic.
divendres, 27 de novembre del 2009
27 novembre 2009
Descripció
Avui hem seguit amb les recitacions, volia destacar la de l’Anna Español. Crec que ha fet una recitació molt bona, i que ha aconseguit que el públic present, l’escoltés amb atenció, tot dibuixant un somriure a la cara.
Després al meu grup i a mi ens ha tocat fer el debat. El tema escollit era: Escolta tradicional contra l’escola actual. El meu grup el formàvem: la Sònia com a capitana, la Blanca, la Mireia, l’Anna i jo, defensant l’escola tradicional. L’altre grup estava format per: la Carlota com a capitana, la Joana, la Helena, la Laura Cazorla i la Cristina Sansalvadó, defensant l’escola actual.
Crec que vam fer un bon debat i l’elecció del tema va ser l’adequat, ja que crec que és un tema molt interessant.
Volia destacar el paper de la Sònia, crec que ha fet un molt bon debat, amb una veu clara i una expressió oral contundent.
Finalment han fet un altre debat sobre l’autoritat del mestre.
Reflexió
Volia recalcar que la posició que defensava en el debat, no és la que penso en la realitat. Jo estic totalment en contra de l’escola tradicional i recolzo amb fermesa l’escola actual. Això si, sempre una escola activa e innovadora. En els debats he estat una mica nerviosa, però jo i les meves companyes portàvem molts dies preparant-lo i estava segura de que podríem transmetre el que volíem al públic.
Aprofundiment
L’autoritat del mestre és un tema que hem parlat molt a seminari, jo personalment crec que el canvi que hi ha hagut al llarg d’aquest anys de la figura del mestre des de la visió de l’alumne és algo evident.
Crec que la culpa d’aquest canvi ha estat una mica de tots. Crec que la família té un paper molt important en el respecte cap el mestre, i si els pares no tenen un respecte i un interès pel que diu el mestre, rarament l’alumne el tindrà.
Pel que fa a l’escola tradicional, solament puc dir que estic totalment en contra, crec que dels nens podem aprendre molt i els hem d’escoltar i recolzar. Jo crec que el millor aprenentatge és el que l’alumne i el mestre aprenen recíprocament i en el que el nen te més llibertat a l’hora d’aprendre.
Són nens creadors, innovadors i més autònoms, i no pas nens màquines que copien i memoritzen.
Així que resumint, recolzo totalment l’escola activa i innovadora, en el que el nen te un paper fonamental i el mestre es l’acompanyant.
Avui hem seguit amb les recitacions, volia destacar la de l’Anna Español. Crec que ha fet una recitació molt bona, i que ha aconseguit que el públic present, l’escoltés amb atenció, tot dibuixant un somriure a la cara.
Després al meu grup i a mi ens ha tocat fer el debat. El tema escollit era: Escolta tradicional contra l’escola actual. El meu grup el formàvem: la Sònia com a capitana, la Blanca, la Mireia, l’Anna i jo, defensant l’escola tradicional. L’altre grup estava format per: la Carlota com a capitana, la Joana, la Helena, la Laura Cazorla i la Cristina Sansalvadó, defensant l’escola actual.
Crec que vam fer un bon debat i l’elecció del tema va ser l’adequat, ja que crec que és un tema molt interessant.
Volia destacar el paper de la Sònia, crec que ha fet un molt bon debat, amb una veu clara i una expressió oral contundent.
Finalment han fet un altre debat sobre l’autoritat del mestre.
Reflexió
Volia recalcar que la posició que defensava en el debat, no és la que penso en la realitat. Jo estic totalment en contra de l’escola tradicional i recolzo amb fermesa l’escola actual. Això si, sempre una escola activa e innovadora. En els debats he estat una mica nerviosa, però jo i les meves companyes portàvem molts dies preparant-lo i estava segura de que podríem transmetre el que volíem al públic.
Aprofundiment
L’autoritat del mestre és un tema que hem parlat molt a seminari, jo personalment crec que el canvi que hi ha hagut al llarg d’aquest anys de la figura del mestre des de la visió de l’alumne és algo evident.
Crec que la culpa d’aquest canvi ha estat una mica de tots. Crec que la família té un paper molt important en el respecte cap el mestre, i si els pares no tenen un respecte i un interès pel que diu el mestre, rarament l’alumne el tindrà.
Pel que fa a l’escola tradicional, solament puc dir que estic totalment en contra, crec que dels nens podem aprendre molt i els hem d’escoltar i recolzar. Jo crec que el millor aprenentatge és el que l’alumne i el mestre aprenen recíprocament i en el que el nen te més llibertat a l’hora d’aprendre.
Són nens creadors, innovadors i més autònoms, i no pas nens màquines que copien i memoritzen.
Així que resumint, recolzo totalment l’escola activa i innovadora, en el que el nen te un paper fonamental i el mestre es l’acompanyant.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Cibernàrium
Durant la setmana de practiques vam assistir a una conferencia a prop de la parada de metro de Llucmajor, al Cibernàrium.
Feien una conferencia en la que parlaven de la web 2.0.
La xerrada estava dividida en dues parts, amb una pausa de quinze minuts entre aquestes dues. A la primera part van fer una petita introducció de la web 2.0., fent referència al àmbit educatiu, després ens van passar un test de diverses preguntes en el que havíem de marcar si o no, depenent de si coneixíem el programa que ens ensenyaven en la pantalla del projector.
Després van fer un repàs als diferents models d’escola al llarg de l’historia.
Segons els que feien la conferencia: l'aprenentatge ha l'escola ha de ser obert i exploratori, com és el cas d'Internet. Diuen que la societat està avançant i que l’educació i l’escola s’han de renovar ,adaptar i fer un lloc a la noves tecnologies, algo que en els últims anys ha arribat a l’àmbit educatiu d’una manera molt ràpida.
Després van explicar tres projectes web que poden ser molt útils en l'educació: vozMe, Aprobbo i iGoogle.
Seguidament han parlat de l’evolució que ha tingut internet. En deu anys hem passat de la web 1.0 a la 2.0.
Després vam fe un descans d’un quart d'hora i la segona part es va destinar a fer debat sobre els temes parlats durant la primera part. Els temes eren els següents:
• No és suficient augmentar el nombre o les eines "virtuals", sinó cal canviar la mentalitat del professor, i per a això, és bàsica una formació.
• Cal incentivar la motivació i la curiositat de l'alumne; en el procés d'aprenentatge, el mestre exerceix el paper de guia.
• Consideraríem tres àmbits o blocs virtuals: sistemes per buscar informació (Google, RSS), sistemes de marcatge (etiquetatge) i aplicacions creatives (escriptura de textos, edició d'imatges...). És important que els alumnes aprenguin el concepte bàsic de funcionament del tipus de programa genèric.
• El nucli de l'educació del futur és un ésser capaç de crear i d'innovar, amb la seva dignitat per davant de tot.
• El procediment elemental en tota investigació hauria de ser el següent: explorar informació, obtenir conclusions i buscar solucions.
• Cal educar per protegir enfront del problema de la privacitat de dades a Internet.
Reflexió personal: Personalment vaig aprendre bastant escoltant aquesta conferència. Em va agradar més la segona part, ja que era una manera més lúdica d’aprendre, però tot i així la valoració general ha estat força bona.
Feien una conferencia en la que parlaven de la web 2.0.
La xerrada estava dividida en dues parts, amb una pausa de quinze minuts entre aquestes dues. A la primera part van fer una petita introducció de la web 2.0., fent referència al àmbit educatiu, després ens van passar un test de diverses preguntes en el que havíem de marcar si o no, depenent de si coneixíem el programa que ens ensenyaven en la pantalla del projector.
Després van fer un repàs als diferents models d’escola al llarg de l’historia.
Segons els que feien la conferencia: l'aprenentatge ha l'escola ha de ser obert i exploratori, com és el cas d'Internet. Diuen que la societat està avançant i que l’educació i l’escola s’han de renovar ,adaptar i fer un lloc a la noves tecnologies, algo que en els últims anys ha arribat a l’àmbit educatiu d’una manera molt ràpida.
Després van explicar tres projectes web que poden ser molt útils en l'educació: vozMe, Aprobbo i iGoogle.
Seguidament han parlat de l’evolució que ha tingut internet. En deu anys hem passat de la web 1.0 a la 2.0.
Després vam fe un descans d’un quart d'hora i la segona part es va destinar a fer debat sobre els temes parlats durant la primera part. Els temes eren els següents:
• No és suficient augmentar el nombre o les eines "virtuals", sinó cal canviar la mentalitat del professor, i per a això, és bàsica una formació.
• Cal incentivar la motivació i la curiositat de l'alumne; en el procés d'aprenentatge, el mestre exerceix el paper de guia.
• Consideraríem tres àmbits o blocs virtuals: sistemes per buscar informació (Google, RSS), sistemes de marcatge (etiquetatge) i aplicacions creatives (escriptura de textos, edició d'imatges...). És important que els alumnes aprenguin el concepte bàsic de funcionament del tipus de programa genèric.
• El nucli de l'educació del futur és un ésser capaç de crear i d'innovar, amb la seva dignitat per davant de tot.
• El procediment elemental en tota investigació hauria de ser el següent: explorar informació, obtenir conclusions i buscar solucions.
• Cal educar per protegir enfront del problema de la privacitat de dades a Internet.
Reflexió personal: Personalment vaig aprendre bastant escoltant aquesta conferència. Em va agradar més la segona part, ja que era una manera més lúdica d’aprendre, però tot i així la valoració general ha estat força bona.
diumenge, 15 de novembre del 2009
Qui ets tu? procés
El dia 9 de novembre varem exposar a classe el procés que havíem segui per fer el qui ets tu.La Lluïsa ens va dir que primerament pengéssim les fotografies que havíem portat. Algunes persones de classe havien fet uns pòsters amb diverses fotografies enganxades en una cartolina. I després d’un en un havíem de sortir i exposar amb un temps aproximat de dos minuts, el procés que havíem seguit.
REFLEXIÓ:
Crec que és una activitats que ens ha servit per diverses coses: per conèixer una mica més a la persona de la que parlaves, ja que aquesta activitat es va programar a principis del curs i això ens va permetre tenir una petita excusa per xerrar una mica més i compartir algun que altre moment. També crec que ens va servir per iniciar-nos en les exposicions orals, durant la carrera haurem d’exposar moltes vegades i la del qui ets tu, va ser una de les primeres. També crec que és una manera dinàmica d’aprendre, ja que aprens, mentre t’entretens i et diverteixes.
APROFUNDIMENT:
Crec que ami principalment em van molt bé aquest tipus d’activitats, ja que o passo molt malament cada vegada que haig d’exposar i suposo que quan acabi la carrera ho hauré fet tantes vegades que ja no em costarà.
REFLEXIÓ:
Crec que és una activitats que ens ha servit per diverses coses: per conèixer una mica més a la persona de la que parlaves, ja que aquesta activitat es va programar a principis del curs i això ens va permetre tenir una petita excusa per xerrar una mica més i compartir algun que altre moment. També crec que ens va servir per iniciar-nos en les exposicions orals, durant la carrera haurem d’exposar moltes vegades i la del qui ets tu, va ser una de les primeres. També crec que és una manera dinàmica d’aprendre, ja que aprens, mentre t’entretens i et diverteixes.
APROFUNDIMENT:
Crec que ami principalment em van molt bé aquest tipus d’activitats, ja que o passo molt malament cada vegada que haig d’exposar i suposo que quan acabi la carrera ho hauré fet tantes vegades que ja no em costarà.
dimarts, 10 de novembre del 2009
La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Crec que si que és cert que la televisió i el cinema generen violència. Penso que s’haurien de regular els horaris en el que apareix la violència ala televisió, i ser més estrictes a l’hora de deixar veure als menors pel•lícules que continguin violència.
Crec que ha augmentat la violència en els menors, per el fet de que els pares dediquen més hores a treballar i menys hores als seus fills. Aquest temps que no dediquen als fills el substitueix la televisió i per això hi ha tants menors conflictius i violents.
Penso que la solució seria que els pares controlessin més el que veuen els seus fills a la televisió, que els i prestessin més atenció i els i proposessin plans alternatius a la televisió i finalment que els mitjans de comunicació fossin més estrictes amb la franja horària en la que transmeten segons quines imatges.
Crec que ha augmentat la violència en els menors, per el fet de que els pares dediquen més hores a treballar i menys hores als seus fills. Aquest temps que no dediquen als fills el substitueix la televisió i per això hi ha tants menors conflictius i violents.
Penso que la solució seria que els pares controlessin més el que veuen els seus fills a la televisió, que els i prestessin més atenció i els i proposessin plans alternatius a la televisió i finalment que els mitjans de comunicació fossin més estrictes amb la franja horària en la que transmeten segons quines imatges.
Una imatge val més que mil paraules
Personalment penso que aquest tòpic podriem utilitzar-lo depenent de la situació. Veient aquesta imatge podriem fer segurament un relat de més de mil paraules de diverses coses que ens pot transmetre aquesta fotografía o una llarga llista de coses per les que creiem que aquest infant pot estar trist. Per l'únic motiu que podem dir que aquest tópic en depen quines circumstàncies pot no ser cert, és la veracitat del que nosaltres podem creure. Podem saber que estar trist, i podem intuir mil i una coses difrentets per les quals plora, però sense conèixer la seva història no podriem dir del tot cert que és el que li passa.
Com a conclusió voldria dir que crec que aquest tòpic podem utlitzar-lo segons la situació i principlment depenent de si coneixes a la persona o la situació que hi ha al voltant. Moltes vegades ens ha passat que el nostre millor amic o amiga, ens ha mirat i sense dir-nos res, ja hem sapigut que li passava o que volia. Ja que l'experiència i ens ha fet saber com actua aquesta persona en cada moment.
En canvi si no coneixem a la persona, és molt més complicat saber que pensa o que li passa, i en aquest cas seria molt més sencill utilitzar la frase de "Una imatge no val més que mil paraules".
dijous, 29 d’octubre del 2009
Anàlisi d'un anunci
L'anunci que he elegit és d'una marca de desodorant, en concret de l'Axe.
és un nou producte amb un toc de xocolata. Amb l'anunci volen doanr a entednre que si el noi utilitza aquest desodorant, aconseguirà que les noies es tornin bojes per ell.
La marca masculina d'Axe és molt coneguda per la tipologia d'anuncis, sempre mostren a nois guapus i noies que mostren un gran interès per ells.
L'anunci està compost per onze escenes diferents, en espais i persones diverses.
En la primera escena ens trobem un noi “normal, de carn i ossos,” mig vestit i mirant-se al mirall, agafa el desodorant i se'l posa pel cos. Tot seguit es veu un primer pla del desodorant com el guarda i quan torna a enfocar el noi s'ha convertit en un home de xocolata.
En la segona escena el noi va caminant pel carrer i una noia que està asseguda llegint, olora tot tancant els ulls amb una cara de plaer i felicitat seguint la olor fins que veu el noi que continua caminant.
La tercera escena el noi continua caminant i de sobte s'arrenca el nas i passant pel costat de dues noies, els hi posa un tros de xocolata a cadascuna dins del gelat que s'estan menjant.
La quarta escena transcorre en un parc, i el noi surt estirat a la gespa i la noia mig asseguda amb una maduixa a la mà, suca a la panxa de xocolata del noi i després se la menja.
La cinquena escena és en una sala de cinema, en primer pla es veu el noi abraçat a dues noies, una a cada costat, mentre elles l'hi van fent petons per la cara tot menjant-se la xocolata. En segon pla surt diversa gent, tota jove, mirant la pel·lícula.
La sisena escena és en una habitació d'hospital on es veu una noia estirada en un llit i ell l'hi porta un regal subjectat amb les dues mans. Quan obre la caixa el noi, es veu la seva pròpia mà dins la caixa envoltada d'un paper daurat. Tot seguit tornen a enfocar la noia, que s'està rient molt contenta de la broma de l'amic.
La setena escena és en una sala d'estar d'una casa qualsevol, i es veuen tres noies assegudes al sofà amb una tassa cadascuna i el noi davant amb una cassola que va servint xocolata desfeta a les tres tasses a la vegada, per tant, part de la xocolata va a parar a terra, tot i que ningú sembla molestar-se en recollir-ho.
La vuitena escena transcorre en una sala de ball o discoteca, i es veu en un pla picat el noi al centre d'una rotllana de noies ballant i una d'elles s'acosta a ballar amb ell.
La novena escena és en un autobús i el noi està de peu agafat a la barra i una noia jove asseguda al seu costat, l'hi mossega el cul i ell el mira somrient.
La desena escena és una sala de màquines d'un gimnàs que té un finestral de vidre molt gran que dóna al carrer. Totes les noies van fen exercici quan de sobte passa pel carrer el noi i totes surten corrent i “s'enganxen” al vidre a mirar-lo. Quan el noi s'adona que l'estan mirant s'atura amb uns moviments una mica sensuals i les saluda, però al mateix moment passa un cotxe descapotable amb una noia conduint i una altre asseguda al respatller del seient i li arrenca el braç, i ell tot somrient com en tot l'anunci es mira el braç trencat i seguidament saluda amb l'altre braç.
Amb aquest final acaba l'anunci amb unes lletres que posen “Tan irresistible como el chocolate. Nuevo Axe Dark Temptation”, i dos pots de l'Axe de fons al costat del noi de xocolata.
L'anunci té una duració d'un minut aproximadament.
L'anunci,principalment va dirigirnt a gent jove, d'uns 16 fins els 30 aproximadament. Principalment a nois, però també crida l'atenció de les noies ja que aquestes poden regalar-lo a les seves parelles.
La tipologia de les noies de l'anunci, s´´on totes noies joves i maques, i així donen a entendre als nois que veuen l'anunci que si se'l compren aconseguiran estar amb noies com aquelles.
En tot l'anunci el llenguatge no verbal té un gran valor ja que transmet la satisfacció i plaer de les dues parts, el noi de xocolata i les noies. Els moviments, el gest i les expressions facials formen part de tot l'anunci com a mitjà de transmissió, ja que cap personatge parla directament explicant-nos els avantatges o desavantatges del producte.
L'entorn en el que es realitza tot l'anunci són espais comuns i quotidians per tothom. La primera imatge és d'un lavabo sense cap aspecte a destacar, és un lavabo simple de classe mitjana, seguidament ja es veu diverses imatges d'un paisatge urbà, com per exemple: un carrer, un parc, un autobús, un cinema, una habitació d'hospital, una sala d'estar d'una casa i una sala de ball o discoteca. Tots aquests espais han sigut escollits amb la intenció de reproduir el dia d'una persona jove i els llocs i coses per que fa habitualment amb parella.
La música és de d'Allen Toussaint.
MAPA CONCEPTUAL DE L'EDUCACIÓ
Hem decidit fer aquest esquema, ja que creiem interessant explicar les diferents branques de l'educació.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Aquesta és l’Anna, una noia alta, rossa i d’ulls blaus. Encara recordo el moment en que la vaig conèixer, va ser a classe de TIC, xerrant vam descobrir que teníem un amic en comú, jo el coneixia de l’escola i ella de Capellades, el poble on l’Anna viu.
L’anna és una noia de vint-i-un anys, aparentment tímida, però quan et coneix tot canvia. És una persona amb qui puc confiar, ja que a mi em costa bastant parlar dels meus problemes, i si algú li he explicat alguna cosa per petita que sigui ha estat a ella. Em transmet molta confiança, és una persona que escolta i sap donar bons consells.
És una persona que em transmet inquietuds i això fa que tingui ganes de conèixer més sobre ella.
És una noia generosa, sempre et donarà el que sigui i sense demanar res a canvi, ja sigui un cigarro o un somriure. Jo sincerament em sento molt a gust al seu costat, ja que jo sóc una persona molt reservada al principi i ella ha estat de les primeres en intentar-me conèixer , sense prejudicis. És una persona transparent, responsable ,treballadora,divertida i alegre.
Espero que al llarg d’aquets quatre anys pugui passar molt moments al seu costat, ja siguin bons o dolents, perquè sé que és una noia amb la que puc acabar tenint una molt bona relació!
divendres, 23 d’octubre del 2009
23 d'octubre 2009
Descripció:
Avui a classe de COED la Lluïsa ens ha recitat una poesia anomenada “Els Palets”.
Després ens ha parlat del bloc. Quina utilitzat té i quina funció li atorgarem per a l’assignatura. Haurem d’anar penjant sessions de classe, amb la reflexió i l’aprofundiment.
Seguidament he vist un vídeo anomenat: IV LLIGA DE DEBATS UNIVERSITARIS. El concurs consisteix en que tretze equips de sis persones per grup debatien sobre diferents temes. Els dos equip que millor ho feien arribaven a la final.
Finament després del vídeo ens ha repartit uns dossiers que tenien les pautes que explicaven com s’ha de fer un debat.
Reflexió:
Gràcies a aquest vídeos hem pogut tenir una idea en la que basar-nos per preparar el debat. Sabem que hi ha un temps, que aquest s’ha de repartir entre tots els participants, que cadascú té una funció, que ha d’haver un capità i que la introducció i la conclusió final són molt importants.
Pel que fa al bloc, crec que serà una experiència nova. Jo mai n’he tingut cap i tampoc m’ho he plantejat. No sé si m’han sortiré del tot, perquè jo i les noves tecnologies no ens portem gaire bé. Però intentaré aprendre tot el que pugui.
Aprofundiment:
Crec que l’idea de crear un bloc és molt bona, ja que pots compartir el que penses i pots llegir també el que opinen els teus companys.
El fet de poder personificar el bloc també t’ajuda a saber ,més coses dels demés, ja que dintre del que hem de posar del mòdul també tens una certa llibertat per posar coses teves. Això sí, sempre que tingui alguna petita relació amb el mòdul.
Avui a classe de COED la Lluïsa ens ha recitat una poesia anomenada “Els Palets”.
Després ens ha parlat del bloc. Quina utilitzat té i quina funció li atorgarem per a l’assignatura. Haurem d’anar penjant sessions de classe, amb la reflexió i l’aprofundiment.
Seguidament he vist un vídeo anomenat: IV LLIGA DE DEBATS UNIVERSITARIS. El concurs consisteix en que tretze equips de sis persones per grup debatien sobre diferents temes. Els dos equip que millor ho feien arribaven a la final.
Finament després del vídeo ens ha repartit uns dossiers que tenien les pautes que explicaven com s’ha de fer un debat.
Reflexió:
Gràcies a aquest vídeos hem pogut tenir una idea en la que basar-nos per preparar el debat. Sabem que hi ha un temps, que aquest s’ha de repartir entre tots els participants, que cadascú té una funció, que ha d’haver un capità i que la introducció i la conclusió final són molt importants.
Pel que fa al bloc, crec que serà una experiència nova. Jo mai n’he tingut cap i tampoc m’ho he plantejat. No sé si m’han sortiré del tot, perquè jo i les noves tecnologies no ens portem gaire bé. Però intentaré aprendre tot el que pugui.
Aprofundiment:
Crec que l’idea de crear un bloc és molt bona, ja que pots compartir el que penses i pots llegir també el que opinen els teus companys.
El fet de poder personificar el bloc també t’ajuda a saber ,més coses dels demés, ja que dintre del que hem de posar del mòdul també tens una certa llibertat per posar coses teves. Això sí, sempre que tingui alguna petita relació amb el mòdul.
dijous, 22 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
divendres, 16 d’octubre del 2009
16 d'Octubre del 2009
Descripció:
Avui a COED hem parlat de les frases fetes i dels refranys, de la diferencia que hi ha entre aquests dos conceptes.
També em parlat sobre la morfosintaxi genuïna i l’ús correcte dels verbs.
Principalment en aquesta entrada parlaré dels refranys i de les frases fetes, ja que és un tema que m’agrada bastant i és força interessant.
La frase feta és una manera de dir una cosa amb paraules, que en realitat diuen una altre cosa. I els refranys expressen un pensament a manera de judici en que relacionen al menys dues idees.
A continuació posaré alguns refranys i algunes frases fetes populars.
Frases fetes:
- Una mà renta l'altra. I les dues, la cara.
- L'enemic del meu enemic és el meu amic.
- Fer cara de pocs amics.
- Treure foc pels queixals.
- A enemic que fuig, bon vent i barca nova.
Refranys:
- A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.
- A bord del veler, després del patró, el cuiner.
- A casa de ta germana, només un cop a la setmana.
- A cinquanta anys, pocs banys.
- Com més alt, més animal.
Reflexió:
Crec que les frases fetes els refranys són un recurs didàctic molt bo. Són maneres de dir les coses, d’una forma diferent. I saber refranys i frases fetes populars és molt útil ja sigui literàriament com per poder entendre el seu significat quan te’n diuen una.
Aprofundiment:
Jo personalment me’n sé bastant poques, segurament les més típiques o les que s’utilitzen més el dia a dia.
Crec que m’he les hauria de repassar i aprendre’n més i així ampliar una mica els meus recursos lingüístics.
Avui a COED hem parlat de les frases fetes i dels refranys, de la diferencia que hi ha entre aquests dos conceptes.
També em parlat sobre la morfosintaxi genuïna i l’ús correcte dels verbs.
Principalment en aquesta entrada parlaré dels refranys i de les frases fetes, ja que és un tema que m’agrada bastant i és força interessant.
La frase feta és una manera de dir una cosa amb paraules, que en realitat diuen una altre cosa. I els refranys expressen un pensament a manera de judici en que relacionen al menys dues idees.
A continuació posaré alguns refranys i algunes frases fetes populars.
Frases fetes:
- Una mà renta l'altra. I les dues, la cara.
- L'enemic del meu enemic és el meu amic.
- Fer cara de pocs amics.
- Treure foc pels queixals.
- A enemic que fuig, bon vent i barca nova.
Refranys:
- A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.
- A bord del veler, després del patró, el cuiner.
- A casa de ta germana, només un cop a la setmana.
- A cinquanta anys, pocs banys.
- Com més alt, més animal.
Reflexió:
Crec que les frases fetes els refranys són un recurs didàctic molt bo. Són maneres de dir les coses, d’una forma diferent. I saber refranys i frases fetes populars és molt útil ja sigui literàriament com per poder entendre el seu significat quan te’n diuen una.
Aprofundiment:
Jo personalment me’n sé bastant poques, segurament les més típiques o les que s’utilitzen més el dia a dia.
Crec que m’he les hauria de repassar i aprendre’n més i així ampliar una mica els meus recursos lingüístics.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Una mirada, val més que mil paraules
M'entesto a no mostrar el meu jo veritable, a amagar-me rere una mascara, a fer-me l'esquerpa, a no ensenyar els meus sentiment, a no donar el codi per obrir la meva caixa negra, a no deixar-me estimar...Potser tinc por de no sentir-me compresa, que no m'entenguin quan parlo o que em facin mal.No creguis que sóc de gel; saps que els ulls em delaten, però tan pocs ho saben veure...Potser, el què necessito és que m'abracin.Hi cavo entre els teus braços?
He elegi aquest escrit d'internet amb relació al text de classe titulat "El poderós llengutage dels ulls"
Editar una imatge
Aquesta és la meva imatge retocada. Com el ordenador el van formatar fa poc, no tenia cap programa, he intentat baixar-me el photoshop però no o he aconseguit,així que o he fet amb el paint.He seleccionat la opció de invertir els colors de la fotografia i aquest és el resultat final!
La imatge te 340.53 kb i 1600px x 1200px
dilluns, 28 de setembre del 2009
Les tecnologies i jo
Crec que podríem definir aquest segle com el segle de les tecnologies, tot ha anat tant ràpid, encara m'enrecordo quan anava amb el walkman, enseguida vam passar al discman i sense adonar-me'n ja tenia el mp3 i seguidament el ipod, i tant amb els aparells musicals com amb tot. Ara no tenir un ordinador a casa es algo molt estrany, ja que tots els treballs que et demanen a la primària,secuandària i a l'universitat son en ordinador.
Personalment jo utilitzo bastant aparells tecnològics: l'ipod, el ordinador,el portàtil, càmera digital i el mòbil. Considero que m'agrada tenir-les però no soc de les persones que em compro sempre lo últim, a excepció del mòbil que me'l cambio molt sobint,però per la poca cura tinc de les coses.
A l'escola no utilitzaven gaire les tecnològies, teniem sala d'informàtica, però amb ordinadors molt corrents i sense projectors ni pissarres digitals.
Personalment jo utilitzo bastant aparells tecnològics: l'ipod, el ordinador,el portàtil, càmera digital i el mòbil. Considero que m'agrada tenir-les però no soc de les persones que em compro sempre lo últim, a excepció del mòbil que me'l cambio molt sobint,però per la poca cura tinc de les coses.
A l'escola no utilitzaven gaire les tecnològies, teniem sala d'informàtica, però amb ordinadors molt corrents i sense projectors ni pissarres digitals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
