04 de Decembre del 2009

Descripció:
Avui a classe m’ha tocat fer la recitació. He escollit una cançó de Lluis Llach anomenada Despertat.
Despertar
(Lluís Llach)
Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.

I el pas del temps, hores repetides,
va llaurant la pell cada cop menys lliure.
Sense guanyar res, perdre un tros de vida,
i anar cap al llit fent veure que es somnia.

I aquesta cadira coixa i atrotinada,
els vells finestrons i la llarga escala
són la gran mentida, perdre l'esperança.
Per això m'aixeco ara que puc encara.

Després de les altres recitacions, han fet dos debats. El primer tractava sobre l’escolarització obligatòria fins els divuit anys i el segon la utilització de les noves tecnologies a l’aula.
Reflexió:
Volia explicar el perquè havia elegit aquest text per recitar. Realment em va costar molt i si sóc sincera vaig elegir un poema perquè realment em feia molta vergonya haver de representar vocalment un conte. Vaig creure que un poema em seria una mica més fàcil de recitar, degut a la vergonya que em produïa parlar en públic.
Una amiga meva em va deixar un llibre de cançons i poemes de Lluís Llach i de tota vaig escollir aquest, perquè em sentia bastant identificada. Crec que el vaig recitar bastant bé, encara que potser una mica ràpid degut als nervis.

Aprofundiment:
Pel que fa als debats no estic gens a favor de la proposta de Gabilondo d’allargar l’obligatorietat d’estudiar fins els 18. Crec que si ja costa que molts alumnes estudiïn fins als 16 anys que és el mínim actual, fins els 18 seria un error molt greu.
S’han creat moltes sortides opcionals per els alumnes que no volen seguir estudiant. Estudis en els que t’ensenyen un ofici, o directament alumnes que decideixen posar-se a treballar en contes d’estudiar.
Crec que l’únic que aconseguiríem seria que aquests alumnes que no vulguin seguir estudiant, estiguessin a la classe molestant i sense tenir cap interès per seguir les classes.
I pel que fa al debat sobre l’ instauració de les noves tecnologies a l’aula, crec que és un fet molt actual. Hi ha hagut un increment radical de les noves tecnologies a l’aula i ens haurem d’habituar a tots aquets canvis. Crec que és un recurs molt bo per l’aula, però també penso que abusar d’aquest recurs pot arribar a perjudicar.
Crec que el fet de que els llibres en un futur puguin acabar sent digitals, o el fet d’instaurar ordinadors portàtils a l’aula o que les classes es segueixin mitjançant noves tecnologies, pot acabar sent un error. Els nens perdran la costum d’escriure a mà, la cal•ligrafia és molt important per l’escriptura. I crec que l’ús de portàtils a l’aula fot fer que els alumnes es distreguin molt més.
Tot és bo però en la seva mesura.