M'entesto a no mostrar el meu jo veritable, a amagar-me rere una mascara, a fer-me l'esquerpa, a no ensenyar els meus sentiment, a no donar el codi per obrir la meva caixa negra, a no deixar-me estimar...Potser tinc por de no sentir-me compresa, que no m'entenguin quan parlo o que em facin mal.No creguis que sóc de gel; saps que els ulls em delaten, però tan pocs ho saben veure...Potser, el què necessito és que m'abracin.Hi cavo entre els teus braços?
He elegi aquest escrit d'internet amb relació al text de classe titulat "El poderós llengutage dels ulls"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada